divendres, 25 de febrer del 2011

"No comparteixo el discurs que concep l'independentisme com a solució de tot"

(tercera i última part entrevista)
Com és el seu dia a dia?
M’aixeco sempre abans de les sis i intento deixar les coses a casa prou ben arreglades per poder estar fora tot el dia i saber que les meves filles tindran pa del dia i la nevera plena. Després m’assabento de tot el que ha passat al meu barri i, partir de llavors, comença un dia que sempre és diferent a l'anterior. El fet que no hi hagi dos dies iguals és el que m’apassiona més de la meva vida.

Si pogués: què canviaria del funcionament del PSC?
L’estic canviant. Defenso un partit molt més obert on no hi hagi persones que decideixin per tothom. Crec que hem de poder parlar amb els ciutadans de forma molt més fàcil i amb normalitat absoluta. A més a més, des del meu punt de vista, el PSC ha de recuperar la relació amb tots els sectors socials i reforçar la seva sobirania respecte els altres partits, sobretot en relació amb el PSOE, el qual no ha d’impedir al PSC tenir prou llibertat per decidir aquelles coses que afectin Catalunya i la relació de Catalunya amb Espanya.

Parla de la relació Catalunya- Espanya. Ha de canviar?
Sóc federalista i ho continuaré sent. Tot i que la Constitució reconeix que les autonomies no han de tenir el mateix funcionament i la mateixa relació amb l’Estat espanyol, a mi m’agradaria una Catalunya - Espanya com el Quebec o els bancs Alemanys. No obstant, en alguns aspectes van més endarrerits que nosaltres. Per exemple, ni el Quebec ni els bancs Alemanys tenen un dret civil propi.

No aniria més enllà amb la independència?
No m’agrada la gent que planteja l’independentisme com a solució de tot. Jo no comparteixo aquesta opinió i crec en un discurs més ferm per entendre que algun dia potser hi haurà una relació amb Espanya que s’acosti a la independència o una situació com el Quebec, que ja és molt.

Va votar al referèndum per la independència?
No i, a més a més, vaig animar a la gent a abstenir-se. Considero legítima l’abstenció en un simulacre.

Què en pensa de la sentència de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional?
Crec que s’ignora la voluntat del poble de Catalunya de tenir més capacitat d’autogovernar-se, no pas per intentar ser superior ni millor que els altres pobles, sinó per ser útil i resoldre de la millor manera possible els problemes que tenim. Segons el meu punt de vista, el Tribunal Constitucional no ha estat ni tant sols fidel a l’esperit de la Constitució, on es parla de regions i nacionalitats.

A la seva manera d'entendre, què ha de fer ara el poble català?
Canviar les lleis. Aquesta és la grandesa de la democràcia. S’ha de buscar una majoria dels membres de les Corts Generals per canviar la llei que permet al Tribunal Constitucional poder modificar allò decidit i aprovat pel Parlament i pel poble mitjançant un referèndum.

Vostè mateixa porta el facebook personal i el twitter. Creu que és de gran importància pels polítics tenir un mitjà per comunicar-se amb els ciutadans?
Jo m’he comunicat sempre i crec que és necessari. Si és possible prefereixo relacionar-me directament però crec que actualment és de gran importància la comunicació a partir del twitter i el facebook ja que ens permet relacionar-nos amb gent de tot el món. Hem d’adaptar-nos a l’era de la comunicació i no podem mantenir-nos-hi al marge. Tanmateix, cal evitar que l’ordinador anul•li la conversa directa, tranquil•la i pausada.

Per acabar, una pregunta obligada: què en pensa del seu personatge de Polònia?
No sempre em sento identificada amb el meu personatge però el programa m’agrada perquè és l’expressió de la democràcia. Crec, però, que la gent no s’hauria de quedar amb només Polònia per entendre la política i que hauria d’anar més enllà llegint o mirant documentals.

"Em sento més cansada que derrotada"

(segona part entrevista)

També va ser una decisió difícil presentar-se a les eleccions primàries?
No quan creus que les primàries s’han de generalitzar i les haurien de fer tots els partits. Propugnar-les presentar-m’hi ha estat per mi una decisió conseqüent que, des meu punt de vista, ha permès un procés interessant per l’obertura del partit.

Va ser motivada a presentar-se, tal com s’afirma, per part de la cúpula del partit?
És una decisió personal meva amb la qual, afortunadament, una part del partit va estar-hi interessada. Aquesta part va crear la xarxa Tura, plena de militants que van ajudar a produir un fenomen d’efervescència política que no s’havia viscut mai.

Quines creu que han sigut les causes de la seva derrota davant d’Hereu, tot i que les enquestes auguraven el contrari?
La principal causa és que no estem acostumats a les primàries i encara les persones que ocupen un lloc a l’estructura orgànica del partit tenen una capacitat d’actuar superior a algú que decideix presentar-se. De totes formes, amb un mes hem creat una campanya, hem aplegat una quantitat d’entitats i persones i hem aconseguit un 40 % dels vots. La intenció era guanyar però estic molt contenta perquè s’ha produït un procés inèdit d’elecció democràtica.

De totes maneres no s’esperava un resultat diferent?
Bé, tenia l’esperança que allò que la societat opina es produís a dins del partit i que el partit estigués, a la vegada, molt més interessat en el que opina la societat, la qual està demanant canvis. Tanmateix, sé que les primàries són, per si mateixes, un canvi i amb un 40% de vots no puc queixar-me. No em sento especialment derrotada. Estic més cansada que derrotada. Ha estat un mes molt intens però alhora molt gratificant.

Creu que la pèrdua de les primàries la debilita davant la continuació de la seva carrera política?
M'és igual. Si pensés només en el que m’enforteix i em debilita no faria mai res. Faig les coses pensant què ajuda a avançar el sistema polític que defenso, el qual és un sistema molt més obert. Si en aquesta defensa hi he de deixar un parell de quilos per treballar intensament i menjar poc tal com m’ha passat l’últim mes, ho faré.

El partit ha anunciat que ha sortit reforçat de les primàries. Pensa el mateix?
Ja està bé que el partit es senti reforçat d’allò que ha tirat endavant una persona a títol individual. Si, a més, és reforçada la meva opció política, estic contenta.

No es proposa unes vacances?
No, ara he de fer tota la feina endarrerida que tinc com a diputada. Els ciutadans em van votar i no els puc decebre.

És insaciable professionalment. Es presentarà a la candidatura de primer secretari del partit al congrés de l’octubre?
Fa tot just quaranta-vuit hores justes que s’ha acabat el procés de les primàries. Durant aquestes hores he concedit divuit entrevistes, he escrit sis articles diferents i he dormit una mica. Encara no m’he posat a reflexionar exactament què faré. Necessito temps.

"Em vaig fer del PSC perquè era el partit menys dogmàtic de tots"

MONTSERRAT TURA CAMAFREITA, diputada i secretària segona al Parlament de Catalunya.

57 anys i dos quilos de menys que fa un mes. Ens rep al seu despatx 48h després de les primàries. Ambiciosa, esgotada i insaciable professionalment no es planteja prendre’s unes vacances, sinó fer tota la feina que té endarrerida. No pensa en la derrota. Busca un futur millor i un reconeixement per la feina ben feta.

Com va començar el seu interès per la política?
Vaig néixer dins la política. La meva família vivia al voltant de la política i era molt difícil no parlar-ne a casa. Ara em sembla impossible viure sense tenir una mirada política sobre les coses que passen, és a dir, viure sense preocupar-me per les repercussions socials, pel respecte cap als drets de la persones, etc. Totes aquestes coses m’han semblat inherents a la meva condició d’ésser humà.

Com va començar la seva carrera política?
El meu pare era d’esquerra republicana, com el meu avi, el qual va ser alcalde durant la segona república. El meu germà gran i el meu oncle eren del PSUC. Jo era més jove i, per tant, havia de ser més rebel. Per això em vaig fer d’Esquerra Comunista d’Espanya, més radical. Al cap d’un temps vaig ser expulsada de l’organització perquè volia estudiar medicina mentre ells insistien que reforcés la organització i per defensar que les llibertats nacionals de Catalunya havien de ser equiparables a la defensa de l’emancipació de la classe obrera.

Perquè finalment va apostar pel socialisme i el PSC?
Jo sóc d’esquerres i una vegada recuperada la democràcia formava part d’aquells que crèiem que s’havien de resoldre els dèficits que havia deixat el franquisme a partir de la democratització de les institucions, el debat i el comprimís polític. En aquells moments, jo era metgessa i no tenia intenció de presentar-me a cap candidatura. De totes maneres, em vaig fer del PSC perquè era el partit menys dogmàtic de tots i es preocupava pels serveis públics dels ciutadans i les necessitats nacionals de Catalunya, que era el que m’importava a mi.

Amb què es quedaria dels seus anys de metgessa?
Amb el coneixement i el funcionament del cos humà i amb la vessant social de la professió consistent en ajudar i acompanyar el malalt. També amb l’alegria que tens quan salves una vida.

Què la va portar a canviar de professió i a dedicar-se plenament a la vida política?
Em va costar molt. Quan em vaig presentar d’alcaldessa a Mollet del Vallès, vaig continuar treballant com a metgessa durant tres anys més. Finalment, vaig haver de plegar perquè hi podia haver deixat la salut i la vida. Vaig demanar una excedència a l’Hospital que encara tinc. No descarto tornar a treballar a la Sanitat, m’agradava molt.

Quan va arribar a la Generalitat, primer com a diputada i després com a consellera, va sentir que havia arribat a dalt de tot de la seva carrera?
No sé on comença el dalt i el baix. Em sembla tant important el militant que no té cap càrrec públic, però que té un gran compromís, com el mateix President. No s’ha de tenir un càrrec per dedicar-se a la política i a la defensa d'uns valors. Jo he actuant sempre pensant en la comunitat i l’interès general. Crec que això és el més important i no el càrrec.

No li agradaria haver sigut consellera de Sanitat?
Potser sí però els càrrecs no els decideixo jo. Vaig ser consellera d’Interior i de Justícia perquè el president m’ho va demanar. En aquests moments sóc secretària de cultura. M’agrada ser polivalent i entendre com funcionen diferents vessants de la societat.

Amb quin president es quedaria: Maragall o Montilla?
Per una qüestió de relació personal i perquè en aquests moments tristament l’acompanyo tant com puc, ja que pateix una malaltia molt greu, amb Pasqual Maragall.

Quina ha estat la decisió política més difícil que ha pres?
Moltes. Quan ets alcaldessa i has d’expulsar a un conjunt de persones que han estat veïns teus tota la vida en benefici de la població és una decisió molt difícil. També han sigut decisions difícils expulsar a gent del meu despatx perquè he considerat que m’han fet propostes que anaven en contra els meus principis, algunes que he pres en matèria de seguretat, etc. De totes maneres, crec haver pres aquestes decisions amb el rigor, la serietat i la seguretat necessàries perquè beneficiessin sempre la comunitat a la qual em vaig comprometre servir.