dimecres, 25 de maig de 2011

"Trobo els temes dels articles a les butxaques de l'americana"


SALVADOR CARDÚS, professor de Sociologia, Degà de la facultat de Ciències Polítiques a la UAB i columnista

57 anys. Independentista de cap a peus, oportunista i pluriempleat ens rep a la terrassa d’un bar del centre de Barcelona. Fa sol primaveral i, tot i el soroll dels cotxes, es respira un ambient tranquil. Assegura que li han preguntat mil vegades de política i d’independentisme però mai d’una altra de les seves ocupacions: el columnisme. Somriu. Sempre hi ha una primera vegada.


Professor, columnista a diversos diaris, autor de llibres, pare, avi, em deixo alguna cosa?
Moltes. Em considero una persona afortunada ja que al llarg de la meva vida he pogut entrar en contacte amb molts móns diferents. He pogut exercir com a professor, escriptor, columnista, director de diferents mitjans, col•laborador de programes de ràdio i TV, etc. A més a més, també he dedicat el meu temps lliure a altres coses. He cantat en corals, tocat en un grup de música i he participat en moltes associacions de caràcter local. Crec que mai s’ha de desaprofitar cap oportunitat de fer coses noves. Has d’enfilar-te al tren que passa per davant, a vegades amb una mica d’inconsciència.

Què va primer?
Sens dubte la feina de professor d'universitat, que faig des de 1981. A més a més, ara sóc Degà de la Facultat de Ciències Polítiques. És cert que la feina de docent et dóna un cert marge d’horaris per dedicar-te a altres coses però he procurat que mai es veies afectada per les meves aficions. No m’agrada està tancat a l’aula.

Parlem de la feina de columnista. Quan comença a publicar articles als mitjans?
És difícil dir-ho. Quan era adolescent vaig publicar algun article a la revista de l’escola i de la parròquia. De totes maneres, no va ser fins el maig 1976 quan vaig inciciar la meva carrera com a columnista de veritat a les pàgines de religió de l'Avui. Llavors encara estudiava. A aquella època també vaig començar a col•laborar setmanalment a Catalunya Cristiana i quinzenalment al Diari de Terrassa. Es va produir un efecte contagi i cada vegada hi havia més mitjans que volien una col•laboració meva. Pràcticament no em pagaven res.

Se’n recorda del seu primer article?
Cronològicament no però sí que recordo quin va ser el primer publicat al diari Avui l’any 1976. Es titulava “Missa de dotze a Bella Terra” i era una anàlisi irònica d’un concert de Lluís Llach, que tractàvem com una missa de campanya.

Tot columnista té sempre uns temes més recurrents que altres. Quin són els seus?
A l’inici, un dels temes sobre els que escrivia era l’anàlisi de la religió. Amb el temps m’he anat especialitzant en temes d’anàlisi sociològica com l’educació, qüestions d’anàlisi política i resultats electorals. Segurament ara faig articles de més anàlisi política que fa uns anys, ja que entre d’altres coses, tinc més experiència.

Quin és el procés compositiu dels seus articles?
Les butxaques de la meva americana estan plenes de paperets. Estic sempre alerta de qualsevol cosa que vegi o senti i prenc notes. Quan he d’escriure un article em trobo amb uns quants fulls de notes i trio el tema que vull desenvolupar. A partir d’aquí, faig un petit guió de l’argument i començo a escriure. Sempre que puc deixo reposar el text un dia ja que passades unes hores t’adones de molts errors. Aquest és el procediment habitual. En articles de menys rellevància em miro els diaris dels dos últims dies i gairebé sempre trobo algun argument d’última hora.

Escriu d’una tirada o necessita una llarga reflexió?
Procuro que l’escriptura sigui d’una tirada. Necessito entre dues i tres hores per fer l’article i una hora més per polir-lo. Gairebé sempre escric a casa perquè ho faig fora d’hores de treball a la nit o de bon matí, abans d’anar-me’n a treballar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada