"La indignació no em fa anar a acampar, sinó treballar més""

(tercera part de l'entrevista)

Parla de desconfiar de l’evidència. Què n’opina del triomf de la dreta a les eleccions municipals?

Que el món és molt complicat. Ahir van passar moltes coses diferents, algunes de contradictòries entre elles. Una cosa és el que ha passat amb PxC, una altra la crisi d’esquerra i, l’última, la derrota del PSC. Tot són fenòmens diferents i els resultat electorals s’hauran d’analitzar des de diferents perspectives.

Creu que aquest resultat condiciona el camí cap a la independència?

No necessàriament, ja que tot condiciona el camí cap a la independència. No podem estar segurs de si la victòria del PP a les eleccions generals ens acostarà a d’independència o no. De totes maneres, a les eleccions municipals ningú ens preguntava si volíem la independència o no i, per tant, de manera directe la independència no hauria de sortir afavorida o perjudicada. Jo penso que l’independentisme no s’ha de manifestar en un partit sinó que hi ha d’haver independentistes a tots els partits. Dins de CiU hi ha molts independentistes i per tant el resultat electoral va bé per a l’independentisme. La independència no es juga a les eleccions municipals sinó en un altre camp.

Està indignat?

Sí, però la indignació no em fa anar a acampar a plaça Catalunya, sinó llevar-me més d’hora i treballar més. Em fa mirar d’entendre la complexitat de la societat i no simplificar-la. Han fet servir la paraula indignació per fer una concentració de gent enfadada. La indignació, en el sentit que Hessel li dóna, és una indignació intel·lectual, que ha de generar una acció i una voluntat transformadora, no un festival que no portarà enlloc. Una revolució no es fa anant a acampar.

Tornem a la feina. Es membre de l’IEC i el CIC. Quina es la seva feina dins aquestes institucions?

Dins de l’IEC sóc membre numerari, la qual cosa és un honor. Al CIC, que també és un organisme voluntarista, he de raonar i estudiar casos que vulneren el codi deontològic. És una feina complicada i que t’obliga a pensar però aprenc molt.

Finalment, una pregunta obligada. Ens podries donar algun consell per arribar a ser columnista?

Calen diversos requisits. Primer de tot t’ha d’agradar escriure i sentir una enorme curiositat pel món que t’envolta. En segon lloc, has d’aprendre l’ofici i imposar-te la disciplina de la periodicitat que forma part del gènere i la professió.